EL MISTERI DEL FONS DEL MAR

Hi ha un misteri que és una bèstia del fons de l’Oceà Pacífic. Un vaixell amb set pirates van anar al centre on estava la bèstia que es deia Leviatan. Té uns tres quilòmetres de llargària. Leviatan va sentir la presència del vaixell pirata i va atacar i el va tombar. Van morir quatre pirates.


Decidiren seguir en grup i el capità Merroch va encontrar una pedra màgica i va aparèixer Leviatan, va atacar a dos pirates i sols va quedar el capità Merroch.


Molt valent va atacar amb l’espasa i la pedra es va il·luminar i Leviatan va desaparèixer per a sempre.

Razvan Gabriel Sterie

 

CLARA EN EL POL NORD


Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Clara que volia anar amb el Pare Noel al Pol Nord, però els seus pares no la deixaven. La Nit de Nadal els va suplicar deu mil vegades, però els pares no la deixaven. Farts d’ella la van enviar a la seua habitació.


Clara es va llançar al seu llit i es va posar a plorar fins les 12:30 de la nit. Mitja hora més tard Clara va escoltar un soroll i es va despertar, va anar a la finestra i va veure al Pare Noel. Clara, sorpresa, es va vestir i sense fer cap soroll, per a no despertar als seus pares, va obrir la porta, va agafar una escala i va pujar a la teulada.


El Pare Noel no estava i Clara, decebuda, se’n tornà cap a la seua habitació. Quan pujava les escales, va veure que per la llar de foc queia pols. Clara va mirar i el va veure, estava atrapat. Clara el va agafar pel braç i va estirar. Quan el Pare Noel va eixir de la llar de foc va donar les gràcies a Clara, que estava amb la boca oberta. El Pare Noel li va dir en veu baixa:
- Moltes gràcies!! Et dec una.
I Clara, molt, molt contenta, li va contestar amb cara de “pilla”:
- Quant dura el viatge fins el Pol Nord?
- Una nit, per què? – va respondre el Pare Noel
- Puc anar amb tu fins que es faça de dia? Així podries repartir els regals més ràpidament.
- Val, però quan siga de dia, tornarem.
- Moltes gràcies – va dir Clara
Clara i el Pare Noel van pujar al trineu i van començar la seua aventura.


Just quan van anar a casa de la xiqueta que sempre fastiguejava a Clara. Clara va somriure i va agafar del sac el regal de la xiqueta, era un “kit” de bromes. Clara va agafar el “kit” i  se’l va guardar a la motxilla. Després van anar a moltes cases més i al Pol Nord, que va impressionar molt a Clara i als follets que no l’esperaven.


Poc abans d’eixir el Sol, van tornar a casa de Clara. Al dia següent, quan Clara es va despertar, es va vestir, va desdejunar i se’n va anar a l’escola tota contenta. I mentre parlava amb les seues amigues, la xiqueta que la fastiguejava s’acostà a Clara i esta, farta de les seues bromes, va treure de la seua motxilla el “kit”, n’hi havia un xiclet que ficava la llengua blava, se’l va donar a la xiqueta. Des d’eixe moment, no la va molestar més.

Balma Sos Corredera